<strong>Gràcies Pep</strong>

Pep Guardiola no seguirà com a entrenador del Barça. I si amb això no en teníem prou, Tito Vilanova serà el seu successor a la banqueta. Com molt bé va dir ahir Andoni Zubizarreta a la roda de premsa, “aquí teniu el vostre titular”.

La marxa de Pep Guardiola era inevitable, i rumorejada des de fa dies, mesos i anys. Ha estat entrenant aquesta plantilla més anys dels que s’hauria imaginat mai, i ha plegat quan ho ha cregut oportú. Sempre va dir que en el moment en que ell no es veiés capacitat per seguir motivant , per seguir tenint la plantilla en tensió competitiva, plegaria. I sembla evident que aquesta temporada alguns jugadors no han estat al seu màxim nivell, i va ser per problemes de motivació. Els partits fora de casa contra Reial Societat, Getafe, Villarreal, Espanyol, Sporting, Granada i alguns més, l’equip no estava al seu nivell. Amb aquelles ganes boges de sentenciar el partit el més ràpid possible. És més, segons el propi Guardiola, al octubre-novembre ja tenia decidit que no renovaria. Malauradament pels barcelonistes, el partit contra el Madrid de la passada setmana tampoc va ajudar a fer-lo canviar d’opinió.

I és que per bé que ho faci qualsevol altre entrenador, fins i tot acostant-se als seus èxits esportius, mai serà igual que Guardiola. Quan el Barcelona va superar el Goteborg i es va classificar per la final de la Champions del 1986, un noiet de 15 anys corria cap al centre del camp a demanar la samarreta a Víctor Muñoz, qui havia marcat el penal decisiu. Tots coneixem aquella foto, la de Guardiola d’aplegapilotes, amb Víctor Muñoz. Ja com a capità del Barça, uns anys després, en un duel contra el Madrid Guardiola es va dirigir a l’àrbitre i li va recordar que estava jugant amb les emocions de tota una nació. Sempre s’ha dit que Iniesta, a la seva habitació de la Masia tenia dos pòsters enganxats: un era de Catherine Zeta Jones, i l’altre de Pep Guardiola. Com Cesc Fàbregas, que encara guarda com un tresor una samarreta de quan era cadet firmada per Guardiola.

Guardiola és un mite del barcelonisme. Si jugués a bàsquet, se li hauria retirat la samarreta quan es va acomiadar com a jugador. Així que ara, després d’aquests 4 gloriosos anys a la primera plantilla, els elogis i gestos cap a Guardiola sempre seran pocs. Guardiola és probablement la persona més important de la història del barcelonisme, i el que ens fa més il·lusió a tots és que sabem que tornarà.

Potser com a director esportiu, com a portaveu, o directament com a president. I ho farà bé, perquè sempre que ha fet alguna cosa pel Barça ho ha fet bé. Fins aviat, Pep. Se’t trobarà a faltar abans, durant i després dels partits. T’entenem, t’estimem, i respectem la teva decisió. Però ens segueix sabent un greu que no t’imagines. Gràcies.