J34 Llevant 1 - Barça 2

El Madrid, com últimament, no va jugar bé. Va patir inesperadament, es va complicar el partit, i Mourinho i els seus van estar protestant durant tot el partit. I com gairebé sempre, va acabar traient el partit endavant. Remuntant, amb més cor que cap. Amb allò tant espanyol de la “fúria”, el “coraje”, la “casta” i demés adjectius que els veiem molt lluny. Així doncs, el Barça sortia al camp del sorprenent Llevant a 7 punts, i amb la obligació de guanyar per tenir la opció de complicar la lliga al Madrid. I ha costat moltíssim.


El Barça va començar bé, sortint amb molta intensitat i obrint el joc a les bandes. Sortia amb 3 defenses, i amb Pedro i Alexis d’extrems. Reservant a Iniesta, Thiago i Xavi s’encarregaven d’organitzar el joc, amb Cesc de mitja-punta. Al darrere Mascherano i Puyol s’han encarregat de vigilar a l’únic referent ofensiu del Llevant: Koné. Els primers 15 minuts probablement han sigut dels millors del Barça. La mobilitat dels homes d’atac era total, i moltes vegades arribava Thiago com a home més avançat. Ni Thiago, ni Messi, ni Pedro van estar prou encertats, i així s’arribava al minut 23, el minut del gol del Llevant.

El Llevant es va trobar un córner, i en un mal refús de Valdés la pilota impacta a les mans de Busquets, i això a la lliga espanyola es penal. Les tenia enganxades al pit, i no n’ha tret cap benefici, però aquí es penal. Res a dir.


El gol va donar ànims al Llevant, que sense haver fet res en atac es veia per davant en el marcador. A més, el Barça va acusar el cop i no va fer pràcticament res fins el descans, que vindria molt bé pels ànims culers.
Guardiola sorprenia traient a Xavi del camp i donant la oportunitat a Cuenca, que era el que necessitava l’equip. Cuenca es va enganxar a la dreta, a fer d’extrem, i va revolucionar el partit. No se’n va anar cada vegada, no va fer moltes ocasions, però donava sensació de perill constant i obria el camp, creant espais. El millor de la segona part, i creixent cada dia.

Poc a poc el Barça anava tancant més i més al Llevant al seu camp, fins el gol de Messi al minut 65. Una gran paret dins l’àrea amb Alexis permetia a Messi trobar una petita escletxa, i aconseguir per fi marcar el gol que suposava l’empat. Quedaven 25 minuts, i el Barça tenia totes les opcions de victòria encara.

I no va costar gaires minuts. Tot just al minut 72 l’assistent xiulava un penal un pèl rigorós sobre Cuenca, però que si es vol, es pot xiular. No hi ha dubte de que des de Madrid es criticarà moltíssim aquest penal i es justificarà tot amb aquesta acció. Messi no ha fallat, marcant el seu segon gol de la nit, el 41 a la Lliga i el 63 de la temporada. Aquests números semblen insuperables, però la realitat ens diu que cada any millora; fa por de pensar-hi. Si els 27 anys són la edat típica on es diu que el futbolista està al seu màxim nivell, encara ens queden anys per veure’l al màxim.


Els últims minuts van ser de patir, i patir, i patir fins el xiulet de l’àrbitre, que va arribar inexorablement. Ni Valdés ni Alexis van veure targeta, i això significa que d’aquí una setmana podrem veure el millor onze disponible per enfrontar-nos al Madrid. Jo sóc dels que deia i pensava que la Lliga està impossible. Ara, ja m’ho crec tot. Aquest equip m’ho fa creure tot. Primer el Chelsea, després el Madrid, i al final el triplet. I perquè no?

3 comentaris:

És veritat que ja podem tornar a comentar! Bona renovació, suposo que esciuràs menys del que acostumaves.

El Barça es juga tot en aquests propers 10 dies, a veure com va. Tinc bones sensacions, això si.
Hola.
Nou look. molt guapo. Com el Barça! ;)
Salutacions
Un bon canvi, felicitats.
Endavant amb el Barça !!

Publica un comentari a l'entrada